EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

Molt probablement alguns dels membres de l’Acadèmia Francesa, que fa dues setmanes van votar en contra que la Constitució francesa protegesca les llengües que es parlen a la República a banda del francès (ja protegit), deuen pensar que hi ha una conspiració contra ells, una fosca conxorxa dels britànics –entre més– per a embrutar la immaculada Constitució. La setmana passada la revista científica Nature –que als mitjans sempre apareix amb el car epítet de prestigiosa– criticava els acadèmics i defensava que totes les llengües, a tot arreu, s’han de protegir.
La conspiració, ja ho veureu al dossier d’aquesta setmana, és sovint una paranoia construïda per a negar –per a no haver d’admetre– la mida real d’un mateix.

Editorial

Dret de consultar

El Parlament Basc ha aprovat la llei de Consulta Popular, que inclou la celebració d’un referèndum sui generis el 25 d’octubre vinent, amb els vots del PNB, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua, Aralar i un dels nou diputats d’EHAK (Partit Comunista d’Euskal Herria). L’esquerra independentista basca, afeblida després del fracàs del procés de pau, no ha volgut aparèixer com la culpable d’impedir la consulta impulsada pel lehendakari Ibarretxe i ha traslladat el problema al govern espanyol, que ha amenaçat diverses vegades de tirar la cavalleria per sobre d’aquesta llei: efectivament, la vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega va anunciar divendres mateix que immediatament es presentaria un recurs contra aquesta llei al Tribunal Constitucional.
La consulta, recordem-ho, inclou dues preguntes. La primera: “Esteu d’acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA manifesta la voluntat inequívoca de posar-hi fi d’una vegada i per sempre?” I la segona: “Esteu d’acord que els partits bascos, sense exclusions, emprenguen un procés de negociació per a aconseguir un acord democràtic sobre l’exercici del dret de decidir del poble basc, i que aquest acord siga sotmès a referèndum abans d’acabar l’any 2010?”
Totes dues preguntes són redactades amb dosis suficients de prudència per a no trepitjar cap ull de poll, però així i tot l’estat veu amenaçada la seua integritat i reacciona de manera virulenta. No s’admet una llei aprovada pel parlament ni s’admet que es demane als ciutadans bascos allò que Rodríguez Zapatero mateix –i abans Aznar i abans uns altres– han decidit unívocament: tots han tingut converses amb ETA i tots ho han fet abans que ETA manifeste “la voluntat inequívoca de posar-hi fi [a la violència] d’una vegada i per sempre”. No s’admet tampoc que puga començar un procés de diàleg entre partits polítics (sense excepcions!) per parlar del “dret de decidir”.
Cada volta sembla més evident que l’estat espanyol, tot i haver experimentat una veritable modernització institucional i un progrés en molts camps, pateix un dèficit de cultura democràtica que el paralitza. Com ha passat amb l’Estatut de Catalunya –que l’estat espanyol, amb totes les seues estructures burocràtiques i legals, mira d’espatllar malgrat haver-lo aprovat per majoria a les seues pròpies cambres de representants–, la llei de consultes serà assetjada fins que esdevinga impracticable –o fins i tot il·legal.
No és admissible que el respecte institucional i l’estricta finor democràtica demostrada per Ibarretxe només tinga per resposta la rotunda negativa.