Setmanari dels Països Catalans
Número 1281
6 gener 2009
EL TEMPS
Sumari
Seccions:
Portada
Els maçons. La recuperació de la memòria
La Biblioteca Pública Arús de Barcelona, fundada pel maçó Rossend Arús, impulsa la recuperació de la memòria maçònica. El centre s’ha convertit en plataforma pública de les llotges. A més, augmenta de dia en dia el seu fons maçònic i promou l’edició de llibres dedicats a la maçoneria.
Fa 20 anys
EL TEMPS publicava, ara fa dues dècades, un extens dossier dedicat a la figura d’Andreu Nin (1892-1937), considerat per molts el millor teòric del marxisme que mai ha tingut l’estat espanyol. D’aquest català de talla mundial, que al llarg de la seua vida va concatenar llocs de responsabilitat a la CNT, al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), al govern bolxevic i a la Generalitat de Catalunya, aquest setmanari aportava una acurada biografia on es retratava el perfil d’un home fidel a Trotski que va patir en la pròpia pell la repressió estalinista en una època molt convulsa. I, tot i que no es donava res per segur sobre la seua misteriosa mort –probablement, el juny de 1937, després de ser detingut per la policia republicana–, EL TEMPS aportava, en primícia, la transcripció dels interrogatoris que li feren des de la detenció fins la seua probable mort. El dossier es completava amb una entrevista amb l’actual síndic de greuges català, Rafael Ribó, aleshores secretari general del PSUC –partit històricament confrontat al POUM. Ribó, en referència a l’afer Nin, advocava perquè el seu partit assumira “molt clarament, tota la seua història”. “El que cal fer és situar Nin en el seu context, com a home d’acció que fou i com a home de govern.”
Als nostres lectors
Àlex Milian
La francmaçoneria recupera a poc a poc la seua història de persecucions i morts per la guerra i la dictadura franquista. Tant a Catalunya com al País Valencià es duen a terme recerques històriques sobre les lògies, els seus membres i la depuració que els va sotmetre. Paral·lelament, algunes lògies fan actes públics, com el que va commemorar el 10 de desembre passat, a Barcelona, el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.
També fem una ullada al fenomen de la migració a Amèrica durant el segle XIX, un viatge en cerca de fortuna que, sobretot amb la guerra de Cuba, provocà la tornada dels anomenats indianos o americanos.
Editorial
Els tribunals i la llengua
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha resolt que la Generalitat Valenciana és competent per a tancar tres repetidors d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que permeten la recepció de quatre canals de Televisió de Catalunya per televisió digital terrestre (TDT) a les comarques de l’Alacantí, la Safor i la Plana. Concretament, el Tribunal Superior ha desestimat el recurs interposat per ACPV contra l’ordre de tancament dels reemissors de la Carrasqueta (ja clausurat), el Bartolo i Montdúver i contra les multes corresponents per la “il·legalitat de les emissions”, que sumen 700.000 euros (dues de 300.000 i una de 100.000).
La reduccionista legislació autonòmica intenta imposar-se d’aquesta manera a la lògica de la llibertat de comunicació i als legítims intents de la societat civil de fer més accessible la producció cultural i comunicativa en la llengua pròpia: no deixarem de recordar que el cost dels repetidors el va pagar ACPV, amb les aportacions de molts valencians.
L’estat espanyol va ratificar el 2002 la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries que té tot l’article 11 dedicat als mitjans de comunicació i, al punt número 2, diu explícitament que no s’han de posar barreres als mitjans de la mateixa llengua entre països (evidentment, no parla de comunitats autònomes dins d’un mateix estat):
“Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària.”
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit d’ignorar aquesta carta i ha declarat competent la Generalitat Valenciana. Haurà de ser el mateix estat que va ratificar la carta –el seu braç jurídic, en aquest cas–, que esmene o resolga la situació, perquè, al País Valencià, no semblen respectar l’esperit de la carta ni el poder jurídic ni l’executiu (el Consell valencià continua ordenant el tancament de repetidors, tot i que la Generalitat de Catalunya els ha donat un canal de TDT per a l’emissió de Canal 9 al Principat, l’anomenada reciprocitat).
ACPV ja ha dit que recorrerà contra la decisió al Tribunal Suprem, que ja va resoldre a favor de la lògica en el cas de la unitat de la llengua.
